Por la tarde regresé, con todo el equipo fotográfico y la compañía de una sufrida amiga que me acompañó por no hacerme un feo. La visita fue fugaz y excitante. Solo recorrí una mínima parte del complejo. Se trataba de territorio virgen, sin evidencias de vandalismo. En enero y febrero de 2007 regresé otras 3 veces más junto algunos amigos del Club Cela. Poco tiempo después de la última visita cerraron los accesos. Recientemente los chatarreros volvieron a abrir un boquete en otra ventana y realice nuevas fotografías, en esta ocasión de un espacio tristemente desolador y arrasado. A los pocos días volvieron a cerrar todos los accesos.
Todo este conjunto industrial, llamado Vapor Cortés, es junto al Vapor Freixa, de uno últimos entornos industriales de principios del siglo XX que se mantiene en pie pendiente de rehabilitación en Terrassa. Su futuro es incierto. Su valor arquitectónico no es significativo, salvo algunas naves situadas en los sotanos de Filatures Badiella y las fachadas de lo que hasta hace muy poco fueron dependencias de Gráficas Marcet, y otras industrias, hasta que fueron desalojadas para cumplir las nuevas ordenanzas municipales que recalificaban aquel suelo como zona no industrial. La permanencia de aquellos talleres garantizaba la conservación de esos edificios. En los escasos años transcurridos a su desalojo el saqueo al que han sido sometidos esos edificios añadirán mayores dificultades a una posible rehabilitación.
Passejava un matí de desembre de 2006 per Terrassa, quan vaig veure que
una de les finestres de la vella fàbrica de Filatures Castells tenia el
filat solt en una cantonada. Separant-lo una mica es podia saltar sobre
una prestatgeria i accedir a l'interior d'un soterrani
A la tarda vaig tornar, amb tot l'equip fotogràfic i la companyia d'una soferta amiga que em va acompanyar per no fer-me un lleig. La visita va ser fugaç i excitant. Solament vaig recórrer una mínima part del complex. Es tractava de territori verge, sense evidències de vandalisme. Al gener i febrer de 2007 vaig tornar altres 3 vegades més junt alguns amics del Club Cela. Poc temps després de l'última visita van tancar els accessos. Recentment els ferrovellers van tornar a obrir un forat en una altra finestra i vaig aprofitar per fer noves fotografies, en aquesta ocasió d'un espai tristament desolador i arrasat. Als pocs dies van tornar a tancar tots els accessos.
Tot aquest conjunt industrial, anomenat Vapor Cortés, és juntament amb del Vapor Freixa, un dels darrers entorns industrials de principis del segle XX que es manté en peus pendent de rehabilitació a Terrassa. El seu futur és incert. El seu valor arquitectònic no és significatiu, excepte algunes naus situades en els soterranis de Filatures Badiella i les façanes del que fins a fa molt poc temps van ser dependències de Gràfiques Marcet, i altres indústries, fins que van ser desallotjades per complir les noves ordenances municipals que recalificaven aquell sòl com a zona no industrial. La permanència d'aquells tallers garantia la conservació d'aquests edificis. En els escassos anys transcorreguts al seu desallotjament el saqueig al que han estat sotmesos aquests edificis afegiran majors dificultats a una possible rehabilitació.
A la tarda vaig tornar, amb tot l'equip fotogràfic i la companyia d'una soferta amiga que em va acompanyar per no fer-me un lleig. La visita va ser fugaç i excitant. Solament vaig recórrer una mínima part del complex. Es tractava de territori verge, sense evidències de vandalisme. Al gener i febrer de 2007 vaig tornar altres 3 vegades més junt alguns amics del Club Cela. Poc temps després de l'última visita van tancar els accessos. Recentment els ferrovellers van tornar a obrir un forat en una altra finestra i vaig aprofitar per fer noves fotografies, en aquesta ocasió d'un espai tristament desolador i arrasat. Als pocs dies van tornar a tancar tots els accessos.
Tot aquest conjunt industrial, anomenat Vapor Cortés, és juntament amb del Vapor Freixa, un dels darrers entorns industrials de principis del segle XX que es manté en peus pendent de rehabilitació a Terrassa. El seu futur és incert. El seu valor arquitectònic no és significatiu, excepte algunes naus situades en els soterranis de Filatures Badiella i les façanes del que fins a fa molt poc temps van ser dependències de Gràfiques Marcet, i altres indústries, fins que van ser desallotjades per complir les noves ordenances municipals que recalificaven aquell sòl com a zona no industrial. La permanència d'aquells tallers garantia la conservació d'aquests edificis. En els escassos anys transcorreguts al seu desallotjament el saqueig al que han estat sotmesos aquests edificis afegiran majors dificultats a una possible rehabilitació.
